El Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensionalde Salvador Dalí és una publicació digital que comprèn l’obra escultòrica original de l’artista. Aquesta publicació pren com a referència el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, si bé l’estructura i la presentació s’han adequat a les característiques pròpies de l’obra tridimensional. Amb aquest catàleg raonat la Fundació Gala-Salvador Dalí vol presentar i analitzar la faceta del Dalí escultor i donar a conèixer la singularitat i rellevància d’aquesta part de la seva producció.
Publicació de les escultures involuntàries a la revista Minotaure, 1933.
Recorregut cronològic
La data de la primera obra escultòrica de Dalí és encara incerta. Es mantenen en estudi algunes creacions de principis dels anys 20, en què l’autoria de Dalí resulta indeterminada. Es tracta d’intervencions pictòriques en objectes decoratius que requereixen encara noves comprovacions abans d’establir o descartar l’autoria de Dalí.
Dalí amb el Bust de dona retrospectiu devorat per les formigues i les culleres, 1939. Getty Images
Escultura original
Són objecte del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí les escultures i els objectes tridimensionals, incloses les instal·lacions, que es puguin acreditar com a creació de l’artista i que compleixin els estàndards intrínsecs d’una obra original.
L’autoria de Dalí es garanteix mitjançant el procés d’estudi individualitzat de l’obra escultòrica, sempre que s’hagin pogut establir de manera contrastada les característiques pròpies de la creació de l’artista i la seva vinculació directa amb l’obra.
Manuscrit original de Salvador Dalí per a l’article “Objets surréalistes” publicat l’any 1931.
Glossari
Les definicions incloses en aquest glossari es basen en alguns diccionaris i tesaurus de referència, com, per exemple, el Concise Oxford Dictionary of Art Terms i l’Art & Architecture Thesaurus, del Getty Research Institute. Alguns termes s’han completat amb l’aportació de fonts de l’època, com el Dictionnaire abrégé du surréalisme del 1938, i també amb els escrits de Dalí relacionats amb l’obra escultòrica, especialment significatius durant la dècada de 1930. Igualment s’han pres en consideració algunes declaracions de l’artista en la seva La vida secreta de Salvador Dalí, publicada l’any 1942, que de manera retrospectiva fan referència a algunes obres. D’altra banda, cal assenyalar que alguns termes són intrínsecs a la producció daliniana, és a dir, responen a creacions originals de l’artista i, per tant, la seva definició es basa, exclusivament, en el testimoni directe de Dalí.
Catàleg de l’Exposition surréaliste d’objets, celebrada a la galeria Charles Ratton de París, 1936.
Metodologia
La publicació digital del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí és el resultat d’una metodologia de treball determinada, especialment concebuda i executada pensant en les necessitats concretes de l’obra escultòrica de Dalí. El plantejament pren com a base el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, que es va completar el desembre del 2017, si bé l’estructura i la presentació s’han adequat a les exigències pròpies de l’obra tridimensional.
A continuació, es descriuen les fases d’aquest procés perquè l’usuari pugui comprendre millor el procediment que permet l’elaboració d’una publicació d’aquestes característiques.
Agence France Presse, Salvador Dalí al seu apartament de París, 1932-1933. Getty Images
Manual d'ús
La publicació digital del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí ha estat especialment concebuda i dissenyada en funció de les característiques específiques de l’obra escultòrica de Dalí.
L’apartat Sobre el Catàleg Raonat inclou sis seccions que permeten perfilar tant les característiques generals de l’obra escultòrica original de Dalí, com els continguts i el funcionament d’aquest catàleg raonat. Per una banda, inclou un recorregut cronològic i les característiques específiques de l’obra original de Dalí, a més d’un glossari de termes. I per l’altra, la metodologia i el manual d’ús d’aquest catàleg raonat, a més de les dades de l’equip de treball.
La data de la primera obra escultòrica de Dalí és encara incerta. Es mantenen en estudi algunes creacions de principis dels anys 20, en què l’autoria de Dalí resulta indeterminada. Es tracta d’intervencions pictòriques en objectes decoratius que requereixen encara noves comprovacions abans d’establir o descartar l’autoria de Dalí.
No és fins a principis de la dècada de 1930 que es defineix una primera i veritable etapa de producció escultòrica. L’any 1931 Dalí publica un article titulat “Objets surréalistes” a Le surréalisme au service de la révolution[1] que es converteix en un manifest teòric sobre les noves possibilitats de l’objecte oníric proposat per Breton. Dalí teoritza sobre sis categories diferents d’objectes surrealistes i presenta el seu Objecte de funcionament simbòlic, juntament amb els d’Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard. Aquestes creacions es distingeixen pel seu caràcter simbòlic i fetitxista i són les que defineixen en primer terme l’obra escultòrica de Dalí entre el 1931 i el 1936. D’alguna manera, aquests objectes avalen la teoria de l’alliberació de l’inconscient explicada en el mètode paranoicocrític, que l’artista comença a desenvolupar en l’assaig titulat “L’ase podrit”, publicat l’any 1930 a La Femme visible[2].
Publicació de les escultures involuntàries a la revista Minotaure, 1933.
Durant aquest període Dalí dedica diversos escrits a la teoria de l’objecte en totes les seves variants. Parla per primera vegada dels objectes “superrealistes” en un article que va aparèixer a L’Amic de les Arts[3] l’any 1929. A partir d’aquest moment, fa referència en nombroses ocasions a l’obra escultòrica i l’objecte i publica un seguit d’assaigs específics titulats “The object as revealed in Surrealist Experiment”[4] (1932), “Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques”[5] (1933) i “Honneur à l’objet !”[6] (1936).
En aquests anys també es pot descriure un altre tipus molt concret d’obra escultòrica, l’escultura-objecte. L’artista identifica d’aquesta manera el seu objecte surrealista Bust de dona retrospectiu, creat l’any 1933, en el llibre La Conquête de l’irrationnel[7]. Malgrat que no incideix en els detalls conceptuals o tècnics, aquest tipus de creació es percep com un assemblatge d’objectes trobats o objectes de naturalesa no artística.
Dalí també participa en algunes creacions que representen nous reptes conceptuals a nivell artístic. És el cas de les escultures involuntàries, realitzades en col·laboració amb el fotògraf Brassaï i presentades a la revista Minotaure[8] l’any 1933. Aquestes obres són el resultat d’un acte de creació automàtica, en què la mal·leabilitat de la matèria i la imatge fotogràfica esdevenen els dos processos essencials. En aquest cas, es demostra la importància que Dalí atorga a la fotografia dins el procés de creació artístic, tal i com ell mateix destaca en un article publicat a la Gaseta de les Arts l’any 1929: “El sol fet de la transposició fotogràfica ja implica una total invenció”[9].
També resulta interessant comprovar que entre el 1933 i el 1936 Dalí es dedica amb una intensitat significativa a la creació d’escultures de guix. Segurament l’exemple més conegut és la seva famosa Venus de Milo amb calaixos del 1936, avui a The Art Institute of Chicago, si bé hi ha diverses obres a les quals Dalí dona forma amb aquest material. Algunes fotografies de l’arxiu del Centre d’Estudis Dalinians permeten veure Dalí treballant en escultures de guix a Portlligat vers el 1933. En algunes ocasions intervé pictòricament en escultures de guix d’altres autors, obres que s’han classificat en la categoria d’escultura intervinguda, com el bust de Joella Lloyd de 1933-1934 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
En aquest primer tram cronològic també es poden trobar altres objectes especials com el Babaouo del 1932, conservat a la Torre de tots els Enigmes del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i El petit teatrede 1934, del MoMA de Nova York. I, per altra banda, algunes instal·lacions que es coneixen únicament per fotografies de l’època.
En relació amb el procés de creació, cal destacar que en aquesta primera etapa s’han identificat essencialment obres originals úniques. Dins d’aquest conjunt s’han detectat algunes obres originals úniques amb versions, és a dir, obres modificades per Dalí mateix després de la seva primera exposició i que mostra successivament amb elements nous. Cadascuna d’aquestes presentacions noves s’ha identificat com a versió original única. En aquest sentit, el cas més paradigmàtic és el del Bust de dona retrospectiu, que, després de presentar-la per primera vegada a la galeria Pierre Colle de París el 1933, Dalí modifica a partir del 1934, fet que dona lloc a noves versions que es documenten fins al 1939.
Per aquest motiu, aquest primer tram d’obres datades fins al 1936 també inclou aquestes versions de cronologia posterior, pel fet d’estar associades a la creació de l’obra original única del 1933.
Salvador Dalí, “Objets surréalistes”, Le surréalisme au service de la révolution, num. 3, 12/1931, París, p. 16-17, [làm. 5-6]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 226-231.
Salvador Dalí, La femme visible, Éditions surréalistes, Paris, 1930, p. [9]-[20].
Salvador Dalí, “Objectes superrealistes. Objectes onírics”, L’Amic de les Arts, any IV, núm. 31, 31/03/1929, Sitges, p. 10.
Salvador Dalí, “The object as revealed in surrealist experiment”, This Quarter, vol. 5, no. 1, 09/1932, London, p. 197-207. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 254-269.
Salvador Dalí, “Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques”, Le surréalisme au service de la révolution, num. 6, 05/1933, Paris, p. 45-48. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 270-277.
Salvador Dalí, “Honneur à l’objet !”, Cahiers d’art, num. 1-2, 05/1936, Paris, p. 53-[59]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 431-443.
Salvador Dalí, La Conquête de l’irrationnel, Éditions Surréalistes, Paris, 1935, pl. 24.
Salvador Dalí, “La dada fotogràfica”, La Gaseta de les Arts, any II, núm. 6, 02/1929, Barcelona, p. 40.
Escultura original
Són objecte del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí les escultures i els objectes tridimensionals, incloses les instal·lacions, que es puguin acreditar com a creació de l’artista i que compleixin els estàndards intrínsecs d’una obra original.
L’autoria de Dalí es garanteix mitjançant el procés d’estudi individualitzat de l’obra escultòrica, sempre que s’hagin pogut establir de manera contrastada les característiques pròpies de la creació de l’artista i la seva vinculació directa amb l’obra.
Així mateix, l’originalitat d’una obra escultòrica s’estableix en virtut d’uns criteris específics relacionats amb el seu procés de creació. A diferència de la pintura, l’obra escultòrica es pot reproduir mecànicament i, per aquest motiu, cal establir uns estàndards que permetin distingir l’obra original. En aquest context, el terme “original” no només es refereix a l’autenticitat de l’obra, sinó que també respon a l’aplicació d’uns estàndards concrets, relacionats amb el nombre d’exemplars permesos d’una edició. En aquest sentit, s’ha de fer referència a la fase preliminar de treball d’aquest catàleg raonat, centrada en la determinació d’unes normes específiques per identificar i classificar l’obra escultòrica de Dalí. El resultat s’ha publicat al lloc web de la Fundació Gala-Salvador Dalí, amb el títol Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’escultura i obra tridimensional.
Dalí amb el Bust de dona retrospectiu devorat per les formigues i les culleres, 1939. Getty Images
En el primer tram d’obres, fins al 1936, es poden identificar tres tipologies diferents d’acord amb els criteris que es descriuen a continuació:
Obra original única
Una escultura o objecte tridimensional es pot considerar com una obra original única de Dalí quan ha estat concebuda i realitzada per l’artista com una única unitat en vida, és a dir, abans del 23 de gener del 1989. En cas que l’obra estigui signada, cal comprovar, a més, que la signatura coincideixi i que sigui autèntica de Dalí.
Obra original única amb versions
Dins l’apartat anterior, s’han identificat alguns casos molt particulars en què s’ha pogut constatar la intenció de Dalí mateix de modificar una obra original única. Això vol dir que, després de la seva primera presentació, una obra determinada ha estat sotmesa a certes modificacions, entenent com a modificació la substitució, l’addició o l’alteració d’algun dels seus elements integrals. Per aquest motiu, i per significar aquesta voluntat expressa de l’artista, aquesta obra es classifica com una obra original única amb versions de Dalí.
Versió original única
Cada modificació o nova presentació d’una obra original única s’ha classificat convenientment com una versió original única de Dalí. Tal i com s’acaba d’assenyalar, l’artista realitza aquestes versions sobre la mateixa obra, fet que automàticament confereix a cadascuna d’aquestes creacions la naturalesa d’obra efímera. En determinades ocasions, l’artista introdueix alguna variant en el títol de la versió, la qual cosa referma la seva voluntat de considerar aquestes noves composicions com obres en si mateixes. Evidentment, aquestes versions han de complir els mateixos criteris que una obra original única, és a dir, han d’haver estat concebudes i realitzades pel mateix artista en vida.
En els trams successius d’aquest catàleg raonat, i més enllà de l’obra única, la creació escultòrica de Dalí també pot incorporar edicions originals, és a dir, obres concebudes i realitzades per a la producció de diversos exemplars. Aquestes obres s’identifiquen segons els mateixos criteris artístics amb les dues categories que s’indiquen a continuació:
Obra original
D’acord amb els principals criteris i estàndards d’obra escultòrica de caràcter internacional, una edició original s’identifica quan es pot determinar una edició limitada no superior als 8 exemplars més 4 proves d’artista, realitzada pel mateix artista en vida i sota la seva supervisió. Aquesta edició ha de partir d’un model realitzat directament per l’artista mateix. Cadascun dels exemplars d’aquesta edició limitada es considerarà una obra original de Dalí, sempre que es puguin validar unes condicions addicionals determinades. De manera prioritària, cal que existeixi un contracte signat per Dalí en què s’estableixin els termes de l’edició. En relació amb l’exemplar concret, a fi de poder garantir-ne l’originalitat, cal que les dimensions, els materials, la numeració i el fabricant o fonedor coincideixin amb els autoritzats per Dalí. En cas que l’obra estigui signada, cal comprovar, a més, que la signatura coincideixi i que sigui autèntica de Dalí.
De manera excepcional, es pot considerar algun dels exemplars d’una edició original com un exemplar original únic. Això succeeix quan un exemplar presenta unes particularitats que el distingeixin de la resta, sempre que es pugui demostrar que aquests canvis han estat realitzats i supervisats per Dalí mateix en vida.
Obra original pòstuma
Es considerarà l’existència d’una obra original pòstuma de Dalí quan aquesta sigui el resultat d’una edició limitada d’escultures o obres tridimensionals realitzada després del 23 de gener del 1989, no superior als 8 exemplars més 4 proves d’artista i derivada d’un model realitzat per Dalí en vida. A fi que aquesta obra es pugui classificar com a tal, cal que compleixi els mateixos requisits que una obra resultat d’una edició original, expressats en l’apartat anterior, i les dues condicions següents: que el model utilitzat no procedeixi d’un sobremotlle i que l’obra es presenti expressament com a obra pòstuma.
A dia d’avui, el Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí no inclou l’obra múltiple creada per l’artista. Aquesta tipologia s’identifica amb les edicions fetes a partir d’un model realitzat per Dalí en vida superiors als 8 exemplars més 4 proves d’artista. Evidentment, aquestes edicions també han de complir un seguit de criteris perquè cadascun dels exemplars resultants pugui ser considerat una obra múltiple. El motiu d’aquesta exclusió, de caràcter provisional, és deu a la necessitat d’incidir en un estudi més exhaustiu d’aquesta part de la producció escultòrica de Dalí, que, atesa la seva complexitat, implica el coneixement de molts aspectes de caràcter artístic, tècnic i jurídic.
D’altra banda, cal fer palès que el Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí no inclourà mai cap reproducció d’obra de Salvador Dalí autoritzada amb llicència.
Les definicions incloses en aquest glossari es basen en alguns diccionaris i tesaurus de referència, com, per exemple, el Concise Oxford Dictionary of Art Terms[1] i l’Art & Architecture Thesaurus, del Getty Research Institute[2]. Alguns termes s’han completat amb l’aportació de fonts de l’època, com el Dictionnaire abrégé du surréalisme[3] del 1938, i també amb els escrits de Dalí relacionats amb l’obra escultòrica, especialment significatius durant la dècada de 1930. Igualment s’han pres en consideració algunes declaracions de l’artista en la seva La vida secreta de Salvador Dalí[4], publicada l’any 1942, que de manera retrospectiva fan referència a algunes obres. D’altra banda, cal assenyalar que alguns termes són intrínsecs a la producció daliniana, és a dir, responen a creacions originals de l’artista i, per tant, la seva definició es basa, exclusivament, en el testimoni directe de Dalí.
Manuscrit original de Salvador Dalí per a l’article “Objets surréalistes” publicat l’any 1931.
A
Assemblatge
Tècnica artística utilitzada per a la creació d’una obra d’art tridimensional a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista. L’aplicació d’aquest terme se sol relacionar amb determinades obres creades per Jean Dubuffet l’any 1953.
E
Escultura
Obra d’art tridimensional en què les imatges i les formes es reprodueixen en relleu, gravat o ple relleu. El terme es refereix especialment a les obres d’art creades tallant o gravant un material dur, modelant o fonent un material mal·leable (que normalment s’endureix després) o bé agrupant peces per crear un objecte tridimensional. Se sol utilitzar per fer referència a objectes de mida gran o mitjana fets de pedra, fusta, bronze o un altre metall. Per als objectes petits se sol utilitzar el terme “talla” o una altra designació adequada. “Escultura” fa referència a obres que representen éssers, objectes o grups d’objectes tangibles o bé obres abstractes que tenen unes vores i uns límits definits i es poden mesurar.
Escultura automàtica
En l’article “The Object as Revealed in Surrealist Experiment” publicat l’any 1932, Dalí defineix l’escultura automàtica en els termes següents: “En cada trobada per a polemitzar o experimentar, que cada persona rebi una quantitat fixa de material mal·leable perquè el treballi automàticament. Les formes que es fan així, juntament amb les notes de cada creador (sobre el temps i les condicions de la producció), es recullen i s’analitzen posteriorment”[5].
Escultura de volum rodó
Escultura en què les formes són tallades o modelades en tota la seva circumferència, cosa contrària a tenir formes projectades o enfonsades en una superfície contínua.
Escultura involuntària
L’escultura involuntària respon a una nova categoria d’obra escultòrica de filiació daliniana, en què determinats objectes trobats o automàtics es fotografien d’acord amb unes directrius artístiques concretes. D’aquesta manera, l’any 1933 Dalí assumeix la direcció artística d’una sèrie de fotografies realitzades per Brassaï, en què la creació escultòrica adquireix una nova dimensió conceptual i artística, fonamentada en l’essència de la imatge fotogràfica. Es varen publicar el 1933 a la revista Minotaure[6], amb uns títols descriptius atorgats amb tota probabilitat per Dalí, que permeten comprendre’n la composició. Fins avui no es té constància que aquestes creacions s’exhibissin o es presentessin com obres en si mateixes, més enllà de la fotografia.
Escultura intervinguda
Obra tridimensional característica de la producció de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una escultura d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar a través de diferents tècniques i normalment s’identifiquen intervencions pictòriques o assemblatge d’altres objectes.
Escultura-objecte
Obra d’art tridimensional creada a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista.
Escultura-objecte efímera
En la producció de Dalí s’han identificat algunes escultures-objecte que l’artista mateix modifica i transforma successivament, generant versions originals úniques. Cada versió té una vida limitada, perquè es perd quan és substituïda per una versió nova, fet que confereix a aquestes creacions un caràcter efímer.
I
Instal·lació
Obres definides com assemblatges o creacions, en què l’espai ocupat per tots els seus elements és concebut com una part del seu disseny. Aquestes creacions daten de començaments del segle xx i es generalitzen especialment durant la dècada de 1970. Les instal·lacions, concebudes tant per a espais interiors com exteriors, poden exigir la presència física i el compromís actiu de l’espectador.
Instal·lació efímera
Instal·lació concebuda amb una durada determinada, ja sigui pels materials emprats, per la voluntat de l’artista o per l’espai expositiu.
M
Màquina de pensar
Entre els objectes surrealistes, Dalí distingeix aquesta categoria en l’article “Honneur à l’objet !”[7] publicat l’any 1936, quan inclou La jaqueta afrodisíaca en la categoria de les “màquines de pensar”. Més endavant, en un altre article publicat a Art Front el 1937, Dalí fa referència a una creació anterior que identifica amb aquesta mateixa categoria: “El 1932, durant una sessió de treball del grup surrealista vaig descriure un complicat projecte per a un objecte surrealista que s’anomenaria «màquina de pensar», per a la qual em caldrien diversos centenars de petites copes plenes de llet calenta, penjades d’una tal manera que conformessin l’estructura d’un gran balancí”[8].
O
Objecte
En general, s’identifica amb un objecte produït, modificat i utilitzat per l’home, que es diferencia dels elements naturals per aquest motiu. Normalment es tracta d’un objecte moble (per exemple, una eina, un utensili, un objecte per a l’embelliment personal o un objecte artístic) amb una funcionalitat concreta.
Objecte automàtic
Aquesta és la menció que consta en certs documents en què es fa referència a les escultures involuntàries publicades l’any 1933 a la revista Minotaure[9], realitzades conjuntament per Dalí i Brassaï, i també altres no publicades però que segurament formen part d’aquesta mateixa sèrie.
Objecte de funcionament simbòlic
Es tracta d’un nou tipus d’objecte surrealista establert per Dalí l’any 1931, que es distingeix pel seu origen i el funcionament automàtic. Tal com específica Dalí, aquests objectes estan “basats en les fantasies i representacions susceptibles de ser provocades per la realització d’actes inconscients”[10]. L’origen d’aquestes creacions està relacionat, d’altra banda, amb la Bola suspesa, d’Alberto Giacometti. Aquesta categoria dona lloc, a més, al nom del primer objecte surrealista creat per Dalí, que presenta a Le surréalisme au service de la révolution, juntament amb els d’Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard.
Objecte intervingut
Obra tridimensional característica de la producció de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una creació o un objecte d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar mitjançant tècniques diferents i normalment s’identifica amb intervencions pictòriques o l’assemblatge d’altres objectes.
Objecte surrealista
D’acord amb La vida secreta de Salvador Dalí, “L’objecte surrealista és un objecte absolutament inútil del punt de vista pràctic i racional, creat únicament amb el fi de materialitzar d’una manera fetitxista, amb el màxim de realitat tangible, idees i fantasies de caràcter delirant”[11]. L’origen d’aquestes creacions remet als ready mades realitzats per Marcel Duchamp a partir del 1914 i també a l’objecte oníric proposat per André Breton el 1924. L’any 1931, en un article publicat a Le surréalisme au service de la révolution[12], Dalí estableix una nova classificació d’objectes surrealistes amb sis categories: objectes de funcionament simbòlic, objectes transsubstanciats, objectes per projectar, objectes embolcallats, objectes màquines i objectes modelats.
Objecte trobat
Del francès objet trouvé. Objecte trobat per un artista i presentat com a obra d’art o com a part d’una obra d’art en virtut del seu valor estètic. Aquests objectes poden ser d’origen natural o creacions manufacturades i es presenten sense alteracions o bé amb alguna lleugera intervenció per part de l’artista. La pràctica de l’objecte trobat és pròpia, especialment, dels artistes dadaistes i surrealistes.
R
Ready made
D’acord amb Marcel Duchamp, el ready made és un objecte quotidià ascendit a la dignitat d’objecte artístic per la simple elecció de l’artista. Per tant, es pot identificar com un objecte utilitari, resultat d’una producció de masses, que l’artista situa en un context artístic i transforma, per aquest motiu, en una obra d’art. Segons Duchamp, al darrere de l’elecció d’aquests objectes hi ha la reacció a una indiferència visual i una absència total de bon o mal gust.
Michael Clarke, The Concise Oxford Dictionary of Art Terms, Oxford University Press, New York, 2001.
André Breton, Paul Éluard, Dictionnaire abrégé du surréalisme, Galerie Beaux-Arts, Paris, 1938.
Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí. A Obra Completa, vol. I, Textos autobiogràfics 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2003.
Salvador Dalí, “The object as revealed in surrealist experiment”, This Quarter, vol. 5, no. 1, 09/1932, London, p. 203. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 264.
Salvador Dalí, “Honneur à l’objet !”, Cahiers d’art, num. 1-2, 05/1936, Paris, p. 53-[59]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 431-443.
Traduït de Salvador Dalí, “I defy Aragon”, Art Front, no. 21, 03/1937, New York, p. 7.
[Salvador Dalí], “Sculptures involontaires”, op. cit., p. [68].
Salvador Dalí, “Objets surréalistes”, Le surréalisme au service de la révolution, num. 3, 12/1931, Paris, p. 16. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 226.
Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, op. cit., p. 753.
Salvador Dalí, “Objets surréalistes”, op. cit., p. 16-17, [làm. 5-6].
Metodologia
La publicació digital del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí és el resultat d’una metodologia de treball determinada, especialment concebuda i executada pensant en les necessitats concretes de l’obra escultòrica de Dalí. El plantejament pren com a base el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, que es va completar el desembre del 2017, si bé l’estructura i la presentació s’han adequat a les exigències pròpies de l’obra tridimensional.
Catàleg de l’Exposition surréaliste d’objets, celebrada a la galeria Charles Ratton de París, 1936.
A continuació, es descriuen les fases d’aquest procés perquè l’usuari pugui comprendre millor el procediment que permet l’elaboració d’una publicació d’aquestes característiques.
Definició d’estàndards d’identificació i classificació
Com a tasca prèvia, ha estat imprescindible establir uns estàndards d’identificació i classificació de l’obra escultòrica de Dalí. En aquesta fase no s’ha treballat per trams cronològics, sinó que s’ha traçat una panoràmica completa sobre la producció de l’artista, des dels inicis fins a les darreres obres conegudes. Això ha permès comprendre, d’una manera concisa, les característiques particulars que defineixen la producció de Dalí en el camp de l’obra escultòrica i establir un sistema per distingir clarament entre una obra original, una obra múltiple o una reproducció.
Els resultats d’aquesta primera fase de treball es varen presentar l’any 2014 al lloc web de la Fundació Gala-Salvador Dalí amb el títol Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’escultura i obra tridimensional. Amb el temps, s’ha demostrat que aquests estàndards han esdevingut un eina molt útil per classificar i donar a conèixer l’obra escultòrica de l’artista.
Contingut
Actualment aquest catàleg raonat inclou, de manera exclusiva, tota l’obra escultòrica que es pot identificar com a obra original de Dalí. La identificació d’una obra original s’ha establert d’acord amb els estàndards apuntats en l’apartat 1. Per obtenir més informació sobre les característiques que distingeixen l’obra original de Dalí, es pot consultar l’apartat Escultura original d’aquest catàleg raonat, en què s’exposa la base teòrica.
Aquest catàleg no inclourà, de moment, l’obra múltiple. I no inclourà en cap cas les reproduccions d’obres autoritzades mitjançant llicència per la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Ateses la diversitat i la riquesa de materials i tècniques que Dalí utilitza en la seva producció escultòrica, aquest catàleg no es limita a l’escultura concebuda en el sentit més tradicional del terme, sinó que també admet altres categories d’obres tridimensionals. Així, són objecte del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí les escultures, els objectes i les instal·lacions originals que es puguin atribuir a l’autoria de Dalí. Dins d’aquests tres grans grups, s’han identificat fins ara les categories següents: escultura de volum rodó, escultura intervinguda, escultura involuntària, escultura-objecte, escultura-objecte efímera, instal·lació efímera, objecte, objecte automàtic, objecte de funcionament simbòlic, objecte intervingut i objecte surrealista. Per obtenir més informació, es pot consultar el Glossari que forma part d’aquest catàleg raonat.
L’abast de l’obra original de Dalí inclou les obres de la col·lecció de la Fundació Gala-Salvador Dalí i també el fons extern que es troba a institucions, museus i col·leccions privades d’arreu del món.
Estructura
La publicació del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí s’ha perioditzat en trams cronològics successius que, un cop completats, presentaran tota la producció escultòrica de l’artista, des de les primeres obres fins a les creacions de la darrera etapa.
Aquesta estructura no només respon a una necessitat de presentació, sinó que també ordena diferents etapes diferenciades de la producció de l’artista. D’aquesta manera, s’ha volgut singularitzar l’evolució del procés creatiu i per això s’han establert uns trams cronològics molt concrets. Aquesta periodització, resultat de l’estudi de l’obra escultòrica de Dalí, contempla diferents etapes de producció amb unes característiques singulars i pròpies, tal com es manifesta en l’apartat Recorregut cronològic.
Identificació d’obres
Un cop establerts els criteris inicials descrits en l’apartat 2, s’ha fet una primera identificació de totes les obres originals susceptibles de ser atribuïdes a l’autoria de Dalí. En aquesta fase de treball s’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de qualsevol tipus de font documental que pogués proporcionar informació sobre l’existència d’una obra determinada. Evidentment, l’arxiu del Centre d’Estudis Dalinians i el seu fons documental han tingut un paper determinant en aquesta fase de treball, tot i que també s’han consultat arxius externs.
En el primer tram, que comprèn l’obra escultòrica fins al 1936, la imatge fotogràfica ha tingut un protagonisme essencial a l’hora d’identificar algunes obres. Es tracta principalment de fotografies d’exposicions d’època en què es preserva el testimoni d’algunes obres efímeres o d’obres la localització actual de les quals es desconeix. També s’ha treballat amb fotografies de Portlligat, dels apartaments que Dalí i Gala varen ocupar a París o d’altres llocs on puntualment es varen conservar algunes d’aquestes obres. En aquests casos, la imatge fotogràfica s’ha contrastat amb altres tipus de proves documentals per assegurar l’autoria de Dalí.
Documentació
L’equip de recerca i documentació d’aquest catàleg raonat, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Dalinians, ha documentat exhaustivament les obres, especialment amb els fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí i la col·laboració d’altres arxius externs.
S’ha recopilat informació procedent de diferents fonts documentals, especialment manuscrits, contractes, correspondència, fotografies, publicacions, catàlegs d’exposició, documents efímers, etc. La informació proporcionada per aquests documents ha determinat aspectes tan importants com l’autoria de l’obra i ha permès comprendre’n la creació.
També s’ha pogut determinar la correlació que sovint hi ha entre l’obra pictòrica i l’obra escultòrica de Dalí i establir una sèrie de relacions entre determinades obres. En alguns moments és molt fàcil que la iconografia pròpia de la pintura de l’artista es transvasi a l’obra tridimensional i en aquest sentit el repertori de l’època surrealista constitueix un testimoni paradigmàtic.
Pel que fa a la documentació dels materials i la tècnica de les obres, s’han tingut en compte les dades facilitades pels propietaris i l’assessorament tècnic del Departament de Conservació i Restauració de la Fundació Gala-Salvador Dalí.
Contacte amb els propietaris
Un cop seleccionades i documentades totes les obres que a priori compleixen els requisits per ser objecte d’aquest catàleg raonat, s’ha contactat amb els seus propietaris per complementar la informació. Per a això, s’ha creat un formulari específic que inclou diferents apartats i en què es precisa la informació necessària per comprovar que Dalí és l’autor de l’obra i que aquesta és original.
En els casos en què no hem rebut resposta a aquesta petició, la publicació de l’obra s’ha mantingut en espera i no figura en la publicació del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí.
Atribució de l’obra
Amb tota la documentació recopilada, s’han examinat de manera directa les obres que presenten les garanties suficients per ser considerades originals de Dalí. D’aquesta manera, s’ha pogut contrastar la informació recopilada amb les característiques compositives, formals, materials i tècniques de cada obra escultòrica. En certes ocasions, s’ha treballat a partir de les fotografies d’alta resolució i les indicacions facilitades pels propietaris actuals de l’obra.
Un cop comprovades totes les dades i d’acord amb les pautes exposades en els punts anteriors, s’ha determinat, en primer lloc, si cadascuna de les obres estudiades compleix o no amb els requisits necessaris per atribuir-la a l’autoria de Dalí. I, en segon lloc, s’ha determinat si es tracta d’una obra original de l’artista en els termes especificats en l’apartat 2.
El fet que una obra no consti en aquest catàleg raonat es pot deure a motius diferents. Pot ser que no compleixi les garanties necessàries per ser considerada una obra original de Dalí o bé que no es disposi de la informació suficient per prendre una decisió sobre la seva autoria i originalitat. Aquestes obres passen a formar part d’un fons en estudi i, per tant, no es pot descartar que en algun moment es puguin concretar, en un sentit o un altre.
Work in progress
Com el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, la publicació digital ens permet establir un treball en curs i un sistema permanent d’ampliació i revisió de la informació. És probable que, un cop publicada, es rebin comentaris o informacions addicionals sobre una obra determinada. Aquestes dades, un cop analitzades i validades per l’equip d’especialistes de la Fundació Gala-Salvador Dalí, són susceptibles de ser incorporades a la fitxa d’estudi del catàleg raonat.
De la mateixa manera, l’equip de treball d’aquest catàleg continua treballant tant en l’elaboració dels propers trams com en l’ampliació de la informació dels trams ja publicats.
Manual d’ús
La publicació digital del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí ha estat especialment concebuda i dissenyada en funció de les característiques específiques de l’obra escultòrica de Dalí.
L’apartat Sobre el Catàleg Raonat inclou sis seccions que permeten perfilar tant les característiques generals de l’obra escultòrica original de Dalí, com els continguts i el funcionament d’aquest catàleg raonat. Per una banda, inclou un recorregut cronològic i les característiques específiques de l’obra original de Dalí, a més d’un glossari de termes. I per l’altra, la metodologia i el manual d’ús d’aquest catàleg raonat, a més de les dades de l’equip de treball.
Agence France Presse, Salvador Dalí al seu apartament de París, 1932-1933. Getty Images
L’usuari pot accedir a cadascuna de les obres mitjançant l’eina del cercador, amb diferents camps o paraules clau, o bé per mitjà de l’índex d’obres o l’índex de col·leccions. En el primer es troben totes les obres ordenades per ordre cronològic, i es pot navegar per les diferents dates a través de la barra situada a la part superior. En el segon consten totes les obres classificades per les institucions o col·leccions que en són les propietàries actuals.
L’estudi de cada obra es presenta en el format d’una fitxa estructurada en tres apartats, que inclouen diferents camps d’informació. A continuació, es presenta una descripció acurada d’aquests apartats i dels continguts que s’hi poden trobar.
Presentació de l’obra escultòrica
Inclou les dades principals que permeten identificar l’obra pel seu número de catàleg raonat, el seu títol i la seva classificació dins l’obra original de Dalí. Això es complementa amb una imatge, que es pot explorar a alta resolució.
Núm. cat. OE
Cada obra del Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí té una numeració pròpia i permanent, presentada amb aquesta abreviatura.
Títol
El títol original d’una obra escultòrica és l’atorgat per primer cop i directament per Dalí. Les fonts que s’han utilitzat per identificar els títols són, principalment, els catàlegs d’exposició de l’època. Per tant, el títol original és el que consta en ocasió de la primera exposició de l’obra. Altrament, també s’han pres en consideració els títols esmentats en escrits propis de Dalí, tant manuscrits com publicacions.
En primer lloc, preferentment s’indica sempre el títol original de l’obra en cursiva i negreta i, tot seguit, la seva traducció a l’idioma de navegació seleccionat en rodona i negreta. Si escau, a continuació també s’anoten en rodona altres títols coneguts de l’obra en vida de Dalí a l’idioma seleccionat. Aquests títols normalment són adjudicats per l’artista, si bé també pot ser que es coneguin gràcies a altres fonts documentals, sempre en vida de Dalí.
Quan no es coneix el títol original adjudicat per Dalí però s’han identificat altres títols donats a conèixer en vida de Dalí, aquests constaran en rodona i negreta, traduïts directament a l’idioma seleccionat.
Quan no es coneixen el títol original ni altres títols coneguts en vida de Dalí, s’ha optat per incorporar un títol descriptiu, precedit de l’especificació “Sense títol”, tot en rodona i negreta.
Si en algun cas s’han detectat errades tipogràfiques o ortogràfiques, s’han esmenat i s’ha explicat en l’apartat d’observacions, on s’indica el títol original tal i com consta en la font documental.
En cas que el títol de l’obra contingui un topònim, aquest s’ha actualitzat d’acord amb el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya.
Quan en aquest camp s’identifica una obra original única amb versions o una instal·lació, a la part superior de la pantalla es desplega una franja horitzontal en què s’estableixen la relació i la jerarquia d’aquestes unitats complexes. En ambdós casos es tracta d’obres escultòriques relacionades en el procés de creació amb altres obres de Dalí incloses en aquest catàleg raonat.
En el cas d’una obra original única amb versions, es presenta una línia seqüencial amb la imatge en miniatura de l’obra original a l’esquerra i les imatges també en miniatura i les dates de cadascuna de les versions a la dreta i en ordre cronològic de creació. Aquesta presentació funciona com una eina navegable; així doncs, fent un doble clic sobre qualsevol miniatura, s’accedeix a la fitxa d’estudi de cada versió de l’obra original. En aquesta fitxa es manté aquesta presentació a la part superior, fet que permet a l’usuari tornar a l’obra original única amb versions o bé explorar la resta de versions. Si per algun motiu l’usuari accedeix a una versió original única directament a través de la cerca, trobarà aquesta presentació i podrà accedir de la mateixa manera tant a l’obra original única amb què es relaciona la versió com a la resta de versions.
Quan es tracta d’una instal·lació i en el cas que aquesta contingui obra escultòrica de Dalí publicada en aquest catàleg raonat, també es presenta una franja horitzontal amb un sistema de navegació similar. El seu funcionament és semblant al que s’ha descrit abans. En aquest cas la imatge en miniatura de la instal·lació apareix a l’esquerra i a la dreta es disposen les miniatures de les obres que la instal·lació conté. Fent un doble clic sobre qualsevol d’aquestes imatges, s’accedeix directament a la fitxa d’estudi de l’obra. En aquesta fitxa es manté aquesta presentació, fet que permet navegar i explorar les diferents obres escultòriques que formen part de la instal·lació i també tornar a la fitxa general de la instal·lació. Si l’usuari accedeix directament a una obra que forma part d’una instal·lació, trobarà una pestanya a la part superior dreta que li permetrà accedir a la fitxa de la instal·lació i a les altres obres que en formen part.
Imatge
A la part esquerra de la fitxa es presenta una imatge de l’obra escultòrica, que es pot ampliar amb el zoom, situat a l’angle inferior dret.
En alguns casos l’estat de conservació actual de l’obra pot diferir del primer estat en el moment en què es va crear. Aquest fet pot obeir a diferents motius, que s’expliquen convenientment en la descripció de l’obra. En aquests casos, i per oferir la màxima informació sobre el seu procés de creació i conservació, es publica una imatge del primer estat i una altra del seu estat actual.
En altres ocasions es presenten obres la localització actual de les quals es desconeix. Es tracta d’obres escultòriques que es poden atribuir a Dalí, però que actualment només es poden identificar mitjançant fotografies d’arxiu. La major part d’aquestes imatges procedeix de l’arxiu del Centre d’Estudis Dalinians i en gairebé tots els casos es tracta de fotografies en blanc i negre.
Copyright
Al peu de foto de la imatge fotogràfica s’indica la informació dels drets d’autor de l’obra escultòrica i dels drets de reproducció de la imatge. Per obtenir informació addicional, es pot adreçar una consulta al Departament de Drets de la Fundació Gala-Salvador Dalí: gerencia@fundaciodali.org.
Descripció de l’obra escultòrica
En aquest apartat es presenten les dades bàsiques de l’obra: autor, data, descripció tècnica, signatura, inscripcions i localització actual. A més, cada obra va acompanyada d’una descripció addicional en què es recullen algunes informacions importants perquè l’usuari es pugui apropar a l’obra i comprendre’n millor alguns detalls.
Autor
El Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí només recull obres originals autoria de Dalí i, per això, no s’especifica l’autor de l’obra en cada fitxa. Aquest camp només es fa constar en aquells casos en què s’ha identificat una autoria compartida, és a dir, quan l’obra és el resultat de la col·laboració de Dalí amb un altre artista. En aquestes ocasions el nom dels dos autors es presenta separat per un guió.
Data
La datació de l’obra correspon a la data de la seva creació i s’ha determinat de diverses maneres. En primer lloc, s’ha comprovat si l’obra està datada per Dalí mateix, directament sobre la peça o amb algun document relacionat (un contracte o un altre document associat al procés de creació). En segon lloc, s’han considerat els catàlegs d’exposició que corresponen a la primera ocasió en què l’obra es va exhibir.
En els casos en què la data consti sobre la mateixa obra mitjançant una inscripció, s’especificarà juntament amb la seva ubicació.
A vegades no es poden determinar dates concretes per la manca d’informació precisa. En aquestes ocasions es proposa indicar un interval d’anys o bé una data precedida de l’abreviatura c. (circa). Amb el botó de la dreta es pot accedir a l’índex d’obres i visualitzar totes les obres d’una mateixa cronologia.
Tècnica
En aquest camp es precisa la tècnica amb la qual s’ha creat l’obra escultòrica. Aquest catàleg pren en consideració diferents tipus d’obres tridimensionals, escultures, objectes i instal·lacions. Això ens situa davant un ampli ventall de tècniques, pròpies de cadascun d’aquests tipus, que s’han descrit de manera acurada. Pel que fa a la informació dels materials i de la tècnica de les obres, s’han tingut en compte la documentació consultada provinent de diverses fonts i les dades facilitades pels propietaris.
Dimensions
Les dimensions de l’obra es detallen en centímetres i corresponen, en aquest ordre, a l’alçada, l’amplada i el fons. Puntualment també es pot indicar el diàmetre.
Signatura
En els casos en què l’obra està signada, es presenta la transcripció de la signatura en cursiva i se n’assenyala la ubicació.
Inscripcions
A part de la signatura, una obra escultòrica pot presentar altres inscripcions relacionades, entre altres, amb el procés de producció. En aquests casos, cadascuna de les inscripcions es publica en cursiva i se n’assenyala la ubicació.
Localització
En aquest camp s’indica el nom de la institució, el museu o la col·lecció que ostenta la propietat actual de l’obra. En cas que el propietari hagi preferit mantenir el seu anonimat, es fa constar com a col·lecció privada. Des d’aquí es pot accedir a l’índex de col·leccions.
Si no es coneix la ubicació actual de l’obra, es registra com a localització desconeguda. D’altra banda, si es tracta d’una obra efímera, consta com a tal.
Descripció
Ateses la complexitat i la varietat de l’obra escultòrica, es presenta una breu descripció en què es destaquen els aspectes relacionats amb la creació, la iconografia o el context de l’obra. De vegades, fins i tot, aquest camp conté declaracions directes de Dalí, en què descriu l’obra o en fa esment. D’aquesta manera es vol proporcionar a l’usuari una informació complementària que li permeti comprendre millor l’obra escultòrica daliniana.
Documentació de l’obra escultòrica
En aquest darrer apartat es publiquen els detalls de tota la documentació relacionada amb l’obra. Pot fer referència a la procedència i altres observacions derivades del seu estudi i també a la bibliografia i a les exposicions en què s’ha exhibit. També a les obres escultòriques relacionades amb l’obra en estudi i a determinats continguts relacionats. Aquesta informació es publica després que el Centre d’Estudis Dalinians n’hagi comprovat la veracitat.
Procedència
Es tracta d’una relació dels diferents propietaris que ha tingut l’obra escultòrica, presentada en ordre cronològic. És una informació fonamental i esdevé molt rellevant a l’hora de determinar l’autoria de Dalí. Per això, és molt important disposar d’una seqüència completa, tot i que algunes vegades resulta difícil accedir a determinada informació. En aquest camp també es manté l’anonimat dels propietaris que ho hagin demanat i, en aquests casos, es registra com a col·lecció privada.
Observacions
Aquest camp inclou qualsevol altra informació, comentari o referència a l’obra escultòrica que sigui fonamental per al seu estudi o comprensió.
Exposicions
En aquest camp s’enumeren totes les exposicions en què s’ha exhibit l’obra escultòrica estudiada en ordre cronològic de la més antiga a la més recent. Sempre que s’ha pogut identificar, s’assenyala el número atorgat a l’obra en el catàleg de l’exposició. En altres ocasions, la presència d’una obra en l’exposició s’ha pogut documentar per altres vies i consta com a fora de catàleg.
Bibliografia
Es presenta una selecció de la bibliografia relacionada directament amb l’obra escultòrica estudiada. Aquesta documentació aplega monografies, catàlegs d’exposició, premsa i, puntualment, altres documents efímers. Cada referència inclou el número de pàgina i s’indica si l’obra està il·lustrada. Addicionalment, es fa constar si la reproducció de l’obra és directa, indirecta o bé és només un detall. Si l’obra presenta diferents estats, també s’indicarà a quin s’està fent referència.
Obres relacionades
Es presenten altres obres incloses dins aquest mateix catàleg raonat, que resulten importants per poder completar l’estudi de l’obra escultòrica. Fent un doble clic sobre la imatge en miniatura, es pot accedir a la fitxa completa.
Continguts relacionats
En aquest apartat s’inclouen algunes publicacions digitals relacionades amb l’obra escultòrica, que poden resultar interessants per completar el seu estudi. Fent un doble clic sobre el link, s’accedeix directament al contingut.
Equip de treball
DIRECCIÓ CIENTÍFICA
Montse Aguer Teixidor, directora dels Museus Dalí i del Centre d’Estudis Dalinians
Laura Bartolomé Roviras, curadora de la Fundació Gala-Salvador Dalí
INVESTIGACIÓ I ESTUDI DE LES OBRES
Coordinació: Clara Silvestre Colomer, assistent de curadora i coordinadora del Centre d’Estudis Dalinians
Recerca i documentació: Laura Bartolomé Roviras i Clara Silvestre Colomer
Assessorament artístic-tècnic: Irene Civil Plans i Josep Mª Guillamet Lloveras
El procés d’estudi de les obres ha comptat amb la col·laboració de l’equip del Centre d’Estudis Dalinians: Núria Casals Tutau, Bea Crespo, Fiona Mata Echeverry, Rosa Maria Maurell Constans, Lucia Moni i Carme Ruiz González (i prèviament, Anna Otero Ibáñez i Cuca R. Costa)
Un agraïment especial als becaris del Centre d’Estudis Dalinians que han donat suport a les tasques de documentació: Avelino Lucas Gonçalves de Abreu, Ariadna Arbolí, Maria Carreras Oliva, Andrea Consalvi, Arthur Defond, Louise Nicolas de Lamballerie, François DeTarde, Maria Diletta Dinuzzi, Yvne Dos Reis Faria, Núria García-Arbós i Mata, Eloïse Gentié, Diletta Iacucci, Valia Liaskou, Maralina Moore, MariaTeresa Papa, Hélène Planquelle, Irene Viola Totaro i Aleksandra Szulimowska
Gestió de drets: Mercedes Aznar Laín
Revisió de textos i traducció: Subtil (català i castellà), Marielle Lemarchand (francès), Graham Thomson (anglès)
Un especial agraïment a totes aquelles institucions, museus i col·leccions privades, i totes les persones que han contribuït en aquest Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí, facilitant informació i detalls sobre les obres en estudi.
Utilitzem cookies per millorar la teva experiència de navegació, publicar anuncis o contingut personalitzats i analitzar el nostre trànsit. En fer clic a "Acceptar", acceptes l'ús que fem de les cookies.
Funcional
Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
L'emmagatzematge tècnic o l'accés és necessari amb la finalitat legítima d'emmagatzemar preferències que no siguin sol·licitades pel subscriptor o usuari.
Estadístiques
L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.