Description

Date:

1938

Technique:

Etching on laid paper

Dimensions:

19.4 x 14.4 x 0.23 cm

Location:

Description:

El llibre de poemes Cours Naturel, de Paul Éluard (1895–1952), data de 1938. Va ser publicat per Éditions du Sagittaire de París i està dedicat a Nusch, l’esposa de l’autor. Conté un frontispici de Dalí reproduït en aiguafort en els quinze primers exemplars, impresos en paper Chine i Hollande. Segons el colofó, el llibre es va acabar d’imprimir el 10 de març de 1938 a la impremta d’Henri Jourde de París. El full de mà de Cours naturel va ser redactat per André Breton, que va escriure: “Deslligar, alliberar al cim de la vida i la consciència […] en el gran polvorí del migdia sobre l’ala de la papallona ‘flambejada’, cap a i contra la immensa llàstima d’aquest temps sord als crits esquinçadors que venen de l’Espanya republicana i de molts altres llocs, d’aquest temps, −el nostre!− enterrant-se sota les ruïnes de la llibertat i l’esperança del millor, així com de la més elemental justícia i dignitat; deslligar, alliberar, fer resplendir el que resta i restarà per sempre intacte fins al més profund del cor […] per un COURS NATUREL que res no pot interrompre…” . Aquest exemplar, el número 7, imprès sobre paper Hollande, inclou una dedicatòria a la portadella: “à Louis Broder / qui aime les libres / encore plus que moi, / Paul Éluard” (A Louis Broder / a qui li agraden els llibres / encara més que a mi, / Paul Éluard). A la pàgina de cortesia hi figura, a més a més, un exlibris de l’artista francès Benjamin Vautier. __________ (1) Bonnet, M. (ed.), André Breton Oeuvres complètes II, Editions Gallimard, 1992, París, p. 1220: “Délier, délivrer au faîte de la vie et de la conscience, comme un grand poète le peut à deux fois vingt ans, non seulement de leurs sens impur les mots de la tribu encore sauvage mais aussi les actes humains de ce qu’ils comportent d’arbitraire, de combustión irréparable et à tout le moins de vanité, dans le grand pudrouiement de midi sur l’aile du papillon ‘flambé’, envers et contre l’immense pitié de ce temps sourde aux cris déchirents qui viennent de l’Espagne républicaine et de plusieurs ailleurs, de ce temps, − le nôtre! − s’ensevelissant sous les ruines de la liberté et de l’espoir du mieux aussi bien que de la justice et de la dignité les plus élémentaires ; délier, délivrer, faire étinceler ce qui subsiste et subsistera à jamais d’intact au plus profond du coeur […] par un COURS NATUREL que rien ne peut interrompre…”. ID 20264